En commemoració pel Dia Mundial del Teatre, entrevistem a integrants de la companya ‘Suc de Teatre – La Tarumba’, dedicada al teatre amateur. El passat 15 de març va representar-se a l’Escroxador una de les obres que componen la IV Mostra de la Federació de Teatre Amateur de la Comunitat Valenciana, organitzada per la pròpia federació. Marcel, Salva, Jorge y Guillem són el personatges de la comèdia valenciana ‘Serendipia’. El teatre amateur és un dels gran desconeguts ja que sempre es queda en segona plana. Els quatre actors de la companya ens conten de primera mà cóm és treballar com a aficionat en mig d’una pandèmia global i a més, en valencià.

De què tracta exactament ‘Serendipia’?

‘Serendipia’ és una obra que fa referència a totes les adversitats y problemes que sorgeixen a l’actualitat. És una obra nascuda d’un sketch que solien representar abans anomenat ‘¿Por qué corremos?’ i era una paròdia militar. Ara aquest sketch forma part d’una escena de l’obra. El registre és clarja que en basem al codi clown. La premissa de l’obra és la comèdia a través de la reacció dels cuatre personatges amb temàtiques molt quotidianes, com pot ser l’amor o el treball.

Fragment de la representació on el actors fan acudits.

Podríem dir que l’obra es compon de mini-monòlegs dins de l’argument?

Digam que si, però, n’hi ha una continuïtat. Cada escena parla d’un tema. Ara per exemple, trobem una escena del coronavirus o una altra de l’actualitat política. Tot des de l’absurd. El codi clown et permet fer burla de les injustícies que normalment ens deceben diariament com a societat. Naturalitzem situacions desigualitàries amb l’objectiu de desacreditar-les. L’actualitat està plena de tontos aleshores tenim molta inspiració.

«L’actualitat està plena de tontos aleshores tenim molta inspiració»

Doncs si el que passa diàriament marca l’obra, es podria dir que cada volta que actueu és una nova representació?

Relativament. Nosaltres partim de un guio elaborat pel nostre guionista i director José Antonio Martínez. El 90% del que actuem està guionitzat, el percentatge restant es compon de aportacions e interpretacions pròpies. Va a fer quasi dos anys des que pre-estrenàrem l’espectacle i ha canviat molt, ja no es sembla pràcticament en res. Inclús al temps, abans l’obra durava una hora i mitja i ara s’ha reduït a una hora i deu. Pel general, l’obra està molt medida, inclús el que pareix que no estava ja escrit al guio.

L’escena de l’obra anterior ‘¿Por qué corremos?’ ara part de ‘Serendipia’.

I tots els canvis que ha sofrit ‘Serendipia’ han sigut només per la repercussió de les polèmiques més actuals?

La veritat és que no. Aquest espectacle necessita constant interacció amb el públic. Moltes de les interpretacions es regeixen per les reaccions del públic i això no es pot assajar. El públic és un personatge extra i repercuteix als nostres personatges. Seguim el mateix text però depenent de la opinió del públic, els personatges guanyem més o menys importància a l’obra. Mai sabem quin personatge calarà més, cadascú interpreta un humor i un registre diferent.

«El públic és un personatge extra i repercuteix als nostres personatges»

Amb la situació de la COVID, haveu pogut representar l’obra en mig de la pandèmia?

Vam realitzar l’última actuació en desembre, a Mislata. Anaven a anar a Leganés i a Gandia, però amb les restriccions de febrer va ser impossible. Almenys podem dir que hem aconseguit representar-la quatre vegades des de l’inici de la pandèmia. A més, a les últimes setmanes hem hagut de assajar al carrer, amb tota la gent passant pel mig, però era l’única manera d’aconseguir mantenir la distància de seguretat.

L’aforament de l’actuació es va completar i el públic no parava de riure.

I com a actors amateurs que sou, us haveu plantejat un futur en la interpretació més allà del hobby?

Segurament no. Cadascú fora d’ací té el seu treball i la seua vida feta. La nostra visió del teatre no hi és com a ocupació, sinó coma activitat per a gaudir de ‘la realitat’. De fet, la idea d’aquest espectacle va ser per a passar-ho bé i que la gent s’ho passara bé. Amb tots els problemes que n’hi ha, les representacions en pandèmia han funcionat millor que les realitzades en plena normalitat. La gent té ganes de riure, necessita una via d’escapament i nosaltres també.

Els actors abans de començar la representació.

Les crítiques que haveu rebut apunten a que és velada plena de comèdia, dinamisme i diversió, esteu d’acord?

Això volem transmetre almenys. El director cada vegada que la veu es riu com si fora la primera i la haurà vist sisanta voltes. El públic també gaudix amb tot el que succeïx. Finalment eixe és el resultat que volem i esperem que continue sent així.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here